1. El diagnòstic
Un cop apareix la temuda lesió és necessària l’actuació de l’especialista. Primer és imprescindible un diagnòstic per a saber què tractem. I en la formació d’un traumatòleg de l’esport, a part d’una acurada exploració, s’hi ha de concretar la perícia d’un diagnòstic de certesa a través de proves complementàries com poden ser les Radiografies, les Tomografies Axials Computeritzades (TAC), les Ressonàncies Magnètiques Nuclears (RMN), les Gammagrafies o les Ecografies.
La majoria d’elles, sovint, necessiten de paraments costosos i de la necessitat d’un altre professional que les executi i les informi. Segons el tipus de patologia, les proves complementàries tenen les seves precises indicacions. Però, ara per ara, de totes elles, la que ens dóna un aspecte d’immediatesa i dinamisme assequible en la patologia músculotendinosa és l’ecografia.
Dins d’aquesta webb i donada de la importància que té la patologia del múscul en el món de l’esport hi disposo de tot un capítol a part.
1.1. Diagnòstic dinàmic per la imatge: l’ecografia
El diagnòstic dinàmic per imatge mitjançant l’ecografia és un valor de qualitat afegida en l’estudi immediat de les lesions de l’esportista. Cada cop més, i per exigència professional, les lesions del sistema musculotendinós, ja siguintendonitis com ruptures musculars, necessiten d’un diagnòstic i d’un seguiment per a valorar amb exactitud el pronòstic i temps de reentrada a l’activitat física.
En això, l’ecografia hi té un paper fonamental. No hi ha res millor per al seguiment d’un sistema en moviment que una exploració visualitzada en temps real i dinàmicament. Com també el té en la correcta planificació, per exemple, de les intervencions amb infiltracions dirigides que milloren la seva eficàcia o en el buidament d’hematomes residuals dins de les masses musculars que podrien retardar el seu guariment.
Josep Saletes. Traumatologia de l'esport 